Capitols 8 i 9

Capítol 8                                              

Criteris reguladors de les estratègies

Aquest capítol ens parla de la metodologia constructivista com a marc teòric en la tasca d’observació. Aquesta metodologia es basa en el recull d’informació abundant en format descriptiu per això serà molt important la manera en com s’utilitza el llenguatge alhora de prendre les anotacions.

Les principals fonts d’informació d’aquesta metodologia es basen en la Observació Participant, la entrevista, i l'anàlisi de documents. Els recursos audiovisuals i documentals ens permetran obtenir un altre tipus d’informació més propera a la realitat.

La investigació constructivista es fonamenta  en els treballs de nombrosos autors, aquest fet ens proporciona un marc solid de referència a partir del qual valorar la veracitat i fiabilitat de la investigació constructivista.  Els autors d’aquests treballs destaquen un canvi de paradigma en aspectes relacionats amb la manera d’observar el món com una entitat complexa i diversa en detriment d’allò simple o probable. Es tracta de contemplar tots els punts de vista possibles, és a dir; garantir que els descobriments d’una investigació no estiguin  “sesgados” per l’investigador.

En aquest text, trobem una graella de (Guba 1988) un dels autors que ha treballat en l’estudi de la investigació constructivista. Aquí trobem una síntesi d’alguns criteris utilitzats per a validar la informació d’un treball d’investigació des d’una perspectiva constructivista. El contingut de la graella es divideix en dues parts que recullen per una banda els criteris i per una altra els procediments. Els criteris estan distribuïts en quatre categories sota els noms de: Valor de veritat , Nivell d’aplicació, Consistència, i Neutralitat. Els procediments ens indiquen els mètodes que s’han utilitzat per dur a terme la investigació, en aquest apartat en trobem una  gran quantitat de processos, com ara: L’Observació persistent, La triangulació, La descripció exhaustiva, La recollida de dades, entre d’altres.

A continuació afegim un breu resum amb les idees més destacades sobre els criteris que regulen l’us de les estratègies en la tasca d’investigació, ja que aquest és el tema central d’aquest capítol.

Destaquen quatre grans criteris, aquests són: De Credibilitat, de Dependència, de Transferència i de Conformabilitat.

El primer està centrat en garantir la credibilitat de qualsevol treball d’investigació, per això es proposa utilitzar un conjunt d’estratègies que ajudin en la tasca d’investigació.

En primer lloc destaca la importància d’observar de forma persistent, així obtindrem un grau més verossimil d’informació. Es també important la triangulació, aquest recurs està fonamentat a partir de diverses fonts de dades, d’investigadors, de perspectives (teories) i de mètodes contrastats. El seu principi bàsic consisteix en recollir relats o bé observacions d’una situació des de diversos angles o perspectives per a comparar-los o contrastar-los. Cal destacar l’existència de diversos tipos de triangulació, aquesta pot ser: de temps, d’espai, de teories, d’investigadors, de mètodes o be múltiple.

Una altra de les estratègies per a la verificació de la investigació és el Judici crític dels companys, és a dir; sometre a “judici crític” d’altres col·legues i investigadors, el coneixement i les interpretacions  que s’obtenen.

La recollida de material referencial ja sigui sonor o audiovisual ens permetrà contrastar els resultats amb la realitat.

Per últim, l’estratègia de Comprovacions amb els participants, aquesta es considera una estratègia força important en la veracitat de la investigació i consisteix en contrastar  contínuament les dades recollides amb els participants i els membres de diverses audiències a qui es varen sol·licitar les dades.

Seguin amb la descripció dels criteris regulatius de les estratègies en la tasca d’investigació trobem a continuació el criteri de transferibilitat. Aquest criteri es dedica a discriminar entre el que és comú i específic de la investigació, conèixer les causes per les quals algunes hipòtesis es compleixen en determinats contextos i seleccionar allò més important d’allò innecessari.

Per últim, el Criteri de Confirmabilitat, fa referència al concepte tradicional “d’objectivitat” de l’investigador. Aquest criteri consisteix en confirmar la informació, la interpretació dels significats i la generació de conclusions, per això s’utilitzaran estratègies com ara: l’auditoria de confirmabilitat, descriptors de baixa inferència, comprovacions dels participants, recollida de dades mecànica i la triangulació.

Per a finalitzar calen destacar les aportacions  de Marshall (1985) en aquest capítol pel que fa a la necessitat dels controls de “sesgos” en les interpretacions de qualsevol investigació ja que modifiquen la informació i per tant el resultat serà poc fiable.

Marshall recomana que les tècniques d’obtenció d’informació en un treball d’investigació, han de cumplir una serie de requisits; respectar la integritat de l’ambien explorat, reflexar en profunditat els processos socials, permetre que l’investigador capti la realitat des de la perspectiva   dels subjectes, tal i com la viuen ells, es a dir, tenint en compte els significats, explicacions, i raons que formulen, opinions, judicis i sentiments.

Capítol 9                                              

Observació Participant

En el Capítol 9, en primer lloc ens parla del concepte i les característiques de l’observació participant. Però, abans de ficar-nos en matèria explicarem quin és l’objectiu fonamental d’aquest tipus d’observació per tal d’entendre millor tots els altres conceptes. 

Un dels objectius de l’observació participant és descriure els grups socials i les escenes culturals mitjançant les vivències de les persones implicades en un grup o institució amb la finalitat de captar la realitat que viuen. L’observació directa s’ha de realitzar durant la interacció social a l’escenari dels subjectes d’estudi, a través d’entrevistes formals e informals, registres sistemàtics, recollida de documents i materials, etc. A més a més, es tracta d’un procés obert i flexible perquè el problema inicialment definit queda obert a redefinicions a partir de la informació que es recull. També recull la realitat social natural perquè com em comentat anteriorment recull les vivències reals. L’observació participants descriu situacions socials o casos concrets, les activitats que desenvolupen les persones implicades...I els informes deuen incloure detalls descriptius suficients perquè el lector conegui el què va ocórrer i com va ocórrer. S’ha de tenir una perspectiva de les persones implicades o participants, ja que el seu principal interès és compartir de forma directa els fenòmens aportats pels participants per construir un relat del seu context cultural. També hi ha l’oportunitat de tenir un rol participant que permet obtenir informació mentre participa amb els propis subjectes de l’escenari. I altre de les característiques d’aquest tipus d’observació és que genera conceptes i teories a partir de la realitat que s’observa, on també es pot generar tant coneixement teòric com pràctic.

Existeixen diferents modalitats de l’observació participant: segons la implicació de l’observador es pot donar des de la plena implicació a la mínima que dependrà dels objectius de la investigació, de les característiques dels participants i del context. Més endavant, aquest grau d’implicació pot variar al llarg del temps. Segons l’explicitació del fet d’observar hi ha l’observació oberta on les persones que participen en la situació social saben que estan sent observades (en aquest cas, les persones poden estar influenciades en la seva manera d’actuar i poder així alterar el resultat de la investigació) i l’observació encoberta on les persones que participen en la situació social desconeixen que estan sent observades (en aquest cas, permet captar millor el que passa realment, garantint la màxima naturalitat i espontaneïtat). Segons l’explicitació del propòsit d’observació es pot facilitat una informació parcial o inclòs no informar del propòsit, però sempre s’ha de respectar la confidencialitat. Segons la duració de l’observació depèn de l’objecte d’estudi, del temps i dels recursos disponibles per realitzar la investigació. Segons la sistematització de l’observació es pot fer redactant un registre o una plantilla de registre. I segons el focus de l’observació es poden donar 3 tipus: l’observació descriptiva (comú utilitzar-la a l’inici de la investigació fent una mirada ample i global), l’observació focalitzada (la visió es comença a centrar i delimitar en allò important, ja que no es pot observar tot) i l’observació selectiva (aporta informació significativa on selecciona esdeveniments importants, activitats i comportaments rellevants).

Un cop explicat tot això, podem donar pas a  la planificació de l’observació participant perquè és molt important conèixer-la i tenir-la en compte per tal d’aconseguir un bon treball analitzant tots els punts que són necessaris. Primer haurem de definir un problema i respondre a la pregunta: què volem investigar? Després, haurem d’escollir la modalitat d’observació i respondre a la pregunta: com observar? Un cop fet això, haurem de decidir l’escenari on portarem a terme la investigació i respondre a la pregunta: on observar? Quan ja tenim tots aquests aspectes podem passar al focus que utilitzarem, és a dir, què observar? Més endavant, haurem de decidir la temporalització que portarem a terme i respondre a la pregunta: quan observar? I ja per acabar, haurem de decidir les tècniques de registre que utilitzarem i les tècniques d’anàlisi que respondran a la pregunta: com registrar i com analitzar?

Respecte a l’escenari de l’observació hi ha que diferenciar diverses fases: l’accés a l’escenari on haurà de tenir en compte la visibilitat de cada espai, l’accessibilitat i les posicions que ocupa cada persona.

Un altra fase és l’estància al escenari la qual sempre va acompanyada d’una primera etapa de contacte la qual anomena “vagabundeo” que proporciona a l’observador les dades de base per anar explorant la situació i superar les dificultat que van apareixent.

El que es pretén en aquesta estància al escenari es que l’observador estableixi el rapport, on els participants mostren les seves impressions i actuacions. Per aconseguir-ho s’ha de tenir en compte les rutines, el que es té en comú, ajudar a les persones implicades, ser humil, mostrar interès.  

Dins de l’estància de l’escenari l’observador ha d’adquirir una sèrie de perspectives, ja que és important per a la recollida d’informació. Per una part l’observador pot tenir una perspectiva externa la qual correspondrà a la primera visió global de l’escenari com ara les seves característiques, relacions i processos més importants i distintius. I per altra part l’observador també pot tenir la perspectiva interna la qual afavoreix un major coneixement de la realitat social la qual permet captar els significats més profunds.

També s’ha de tenir en compte a l’observar el diferent tipus de relació amb l’implicació, on ens trobem amb tres tipus de relació. La primera la relació entre l’ implicació i el temps d’observació ja que contra més gran és l’ implicació les possibilitats d’observar disminueixen. La segona la relació entre la implicació i la confirmabilitat on si hi ha massa implicació es pot contaminar la subjectivitat. I la tercera la relació entre implicació i credibilitat, on la participació es major i es té una perspectiva ideal per augmentar la credibilitat encara que la informació sigui menor.

Quan l’observador esta dins de l’escenari ens trobem que pot adoptar diferents rols en funció de les circumstancies en que es trobi, com ara el rol extern on l’investigador actua com etnògraf. Un segon rol seria el del rol intern com a participant en una cultura, on li permetrà interactuar i observar la cultura. Un tercer rol seria el de intermediari, on faria de mediador entre els participants i les institucions externes.

Llavors quan l’observador es capaç de comunicar-se amb altres grups culturals i d’adaptar-se es dona el “franqueig de fronteres”, aconsenguint-se amb l’acceptació i participació per part de l’observador en la qual cosa ha de saber on ha de marcar la línia divisòria. També saber retirar-se quan la implicació provoca una situació competitiva, així com evitar actuar i parlar de manera inadequada a la pròpia personalitat, al mateix temps que s’ha d’evitar una implicació que obstaculitzi la capacitat de recollir dades. I per últim evitar un rapport excessiu, per evitar una identificació extremada.

L’observador també ha d’aconseguir informants claus que són els participants que poseixen coneixements o destreses comunicatives especials i que l’ajudaran a superar les barreres. Però per altra banda la selecció d’informants clau comporta un cert risc ja que les seves opinions i perspectives poden estar distorsionades o segades, però la seva col·laboració també ofereix avantatges com ara la possibilitat d’assumir diferents rols, aconseguir el suport d’altre membres del equip i que els resultats estiguin oberts a la revisió critica de la comunitat científica.  

També es important saber quan i com s’ha de dur a terme la retirada del escenari. A mesura que s’aproxima el final de la feina de camp l’investigador va concentrant la seva atenció en la revisió de la informació i s’interessa menys en recopilar nova informació. També ha de considerar el tipus de feedback que constitueix una part important per a la comprovació del treball de camp. Un altre fet amb el que ens podem trobar es amb la negociació de la retirada la qual cosa sol donar-se de manera progressiva i es produeix quan es donen circumstancies professionals, contextuals o de pressupost.

Un cop retirat de l’escenari s’ha de dur a terme la comunicació dels resultats elaborant un informe on per a realitzar-lo de manera adequada hauria d’haver una distancia temporal i física del escenari. Al realitzar-lo s’haurà de tenir en compte: el formular el problema d’una manera lo més concisa possible, exposar i discutir els mitjans i estratègies, discutir les aportacions fonamentals de l’ investigació, discutir els significats de les aportacions i fer la prospectiva.

Pel que fa al enfocament de l’observador ens trobem que aquest primerament fa una primera fase d’observació descriptiva, després de la fase d’observació descriptiva i guiat per el problema es mostra sensible a diferents àmbits de focalització que li permeteixen seleccionar activitats i coneixements reveladors i d’informació significativa, de tal manera que aquestes tres fases ( descriptiva, focalitzada i selectiva) es solapen.

L’observació descriptiva permet una observació general de la situació social i del que succeeix al escenari, on es pot descriure l’espai físic, les persones i els successos, l’organització i les impressions de l’observador.

L’observació focalitzada es dona després d’iniciar la fase descriptiva i centra la seva atenció en aspectes més específics, aquets aspectes poden ser: l’ambient físic, l’ambient social i les activitats formades i comportament dels participants, les intervencions informals i activitats no planejades, el llenguatge dels participants, la comunicació no verbal, la reacció davant l’observació i documents.

L’observació selectiva requereix major implicació personal, la qual cosa serveix per observar aspectes encara més específics i concrets com ara: l’ambient social, les activitats, durant el desenvolupament de l’activitat i al concloure l’activitat.

També és important que durant l’observació és important que la informació estigui degudament contextualitzada tenint en compte que per saber com s’ha produït un fet cal explorar no només el context on té lloc sinó  altres contextos més amplis que hi influeixen. Entre tots els contextos poden existir influències mútues que ajuden a comprendre i interpretar per què es donen determinats comportaments.

Els successos observats i l’escenari on es produeixen poden tenir lloc en un context històric respectiu, per tant s’han de tenir en compte:

- context històric del succés observat: cada succés pot ser influït per la seva pròpia història, és a dir, per l’evolució que ha sofert al llarg del temps. Això permet entendre quines conductes són estables i quines varien amb el temps.

- context històric de l’escenari: cada context pot estar immers en un procés històric que es desenvolupa al llarg del temps.

Quan un observador explora i es qüestiona una sèrie de problemes a investigar, entra en un procés de tornar a observar, analitzar i refocalitzar de nou, és a dir, entra en una mena de roda. Es dedica un temps a la preparació de la observació participant, un temps una mica més llarg a l’observació descriptiva, després es dedica temps a l’observació focalitzada però sense eliminar l’observació descriptiva (però disminuint el seu temps) i també es dedica temps a l’observació focalitzada i s’introdueix progressivament l’observació selectiva.

A l’observació participativa s’utilitzen diferents registres de la informació però els més utilitzats són els registres narratius que són sistemes oberts formats per descripcions molt detallades dels fenòmens observats amb la finalitat d’explicar els processos de desenvolupament i identificar pautes de conducta en contextos específics. En aquest tipus de registre l’observador passa a ser el protagonista directe ja que observa i registra durant o després de l’observació i es tracta de comprendre el que esta succeint i el motiu.

Els principals sistemes narratius són:

-    les notes de camp: són una forma narrativo-descriptiva d’explicar observacions, reflexions i reaccions sobre el que percep l’investigador.

Hi ha quatre tipus de notes de camp:

a)    Metodològiques: reflecteixen decisions respecte a la investigació: quines opcions es decideixen, dificultats que presenten aquestes opcions, inconvenients per futures investigacions, etc.

b)    Personals: estan constituïdes per reaccions, actituds, percepcions, vivències i impressions del propi observador.

c)    Teòriques: fan referència als aspectes relacionats amb el marc teòric.

d)    Descriptives/Inferencials: les notes de camp poden presentar dos tipus de contingut: “descriptiu” que intenta captar la imatge de la situació, persones, converses i reaccions observades de la manera més concreta i fidel possible i el “reflexiu” que incorpora el pensament, les idees, reflexions i interpretacions del observador.

Els continguts inclouen una descripció de les conductes, fets i naturalesa de l’acció; una descripció de les activitats; i una descripció de la conducta del observador.

Per tant les notes de camp són descripcions del que s’ha observat i que s’han de registrar però tenint en compte una sèrie de decisions_

- tipus de material per escriure

- temps i lloc on s’anotaran les notes

- símbols i mètode de taquigrafia

- com arxivar les notes de camp 

Les notes de camp han de presentar unes característiques com són:

-       han de ser descriptives i que continguin una sèrie d’informació com: data, on té lloc l’observació, qui esta present, com era l’ambient físic, quines interaccions socials es donen.

-       Cal que incloguin informació descriptiva que permeti a l’observador poder tornar a l’escenari mentalment.

-       Han de ser concretes i detallades: què diuen les persones implicades, narracions de les vivències, sentiments, percepcions, reflexions dels subjectes presents.

-       Ha d’incloure intuïcions, interpretacions i hipòtesis respecte al que s’està produint.

-       no és convenient que l’observador realitzi inferències a la fase descriptiva. És convenient de tant en tant fer plànols de l’escenari on té lloc l’observació i d’aquesta manera poder reproduir informació que pugui resultar significativa.

-       Els registres han d’incloure, a més de la data, informació del context, noms i persones implicades, la descripció del que succeeix, naturalesa de la situació i el què diuen les persones al respecte. És a dir, es poden incloure frases textuals del que diuen els participants.

-       L’observador ha de prendre notes de camp durant la participació o quan li sigui possible, és a dir, es pot deixar una certa distància temporal facilita una perspectiva que ajudi a clarificar però sense deixar que passi massa temps ja que es poden oblidar detalls importants.

-   Emprar un llenguatge directe tot mantenint les característiques de la informació i incorporant les afirmacions, preguntes i respostes dels protagonistes de la situació.

-       Registrar els fets però conservant l’odre cronològic, el contingut i el context.

Les notes de camp poden ser registrades de diferents maneres: a mà o mecanografiat, mitjançant enregistraments en audio o vídeo, fotografies o a través dels ordenadors portàtils. Com hem comentat anteriorment les notes de camp es poden agafar emprant símbols establerts pel propi observador.

També les notes de camp es poden organitzar de la següent manera:

-       A través d’una agenda amb un llistat de les activitats diàries a partir de notes breus.

-       Amb quaderns de camp on s’anoten els successos.

-   Amb els informes parcials que són anotacions que aporten informació sobre el problema investigat i s’organitzen segons temes teòrics.

Interprectació dels objectes estranys

L’últim dia de classe varem fer un exercici en el que havíem de relacionar el tema d’observació del nostre grup amb el que ens suggeria un “objecte estrany” que havíem portat a l’aula. Nosaltres varem fer una exposició que ens va servir per adonar-nos de les mancances que teníem i sobretot que calia aclarir el tema d’observació. Després d’haver-nos assessorat, preguntat i documentat una mica, hem descobert el tema que ens agradaria treballar com a objectiu d’observació, aquest és “Els límits que estableixen els pares en la educació dels fills”.

Així que varem tornar a recuperar l’exercici inicial que consistia en relacionar l’objecte estrany amb el tema d’observació, i varem treure’n els arguments que us exposem a continuació:

Els “objectes estranys” en són dos; un joc d'intel·ligència i una nansa que serveix per portar teles de pintor. El primer objecte; el joc d’intel·ligència, el relacionem amb el joc intel·ligent o perspicaç que practiquen els infants quan proven constantment de vulnerar els límits que els pares els marquen.

Aquest joc  és un objecte de fusta i ferro, sòlid, dur i consistent. Aquests adjectius en relació als límits fan referència a la necessària actitud de fermesa dels pares alhora d’establir els límits dels seus fills. Per altra banda, el lligament de les anelles del joc ens recorda la unió i la cohesió que s’ha d’establir entre els membres de la parella en relació als límits, per tal que aquests compleixin la seva funció educativa.

El segon objecte com ja hem especificat anteriorment, és una nansa per portar teles de pintor. La nansa s'agafa amb la ma de la mateixa manera que els límits serveixen per donar la ma a l'infant a mode de guia necessària perquè el nen sàpiga el que es pot fer i el que no es pot fer.

Els cargols de la nansa serveixen per subjectar una tela de pintor, d’aquesta manera ens assegurem que aquesta no caigui i preservar així l’obra d’art. Això ens recorda la importància que tenen els límits en l’educació dels infants, ja que si aquests no es marquen l’infant cau en la incertesa i la inseguretat . Per això necessita que l’adult el guii a través dels límits en les seves accions. A més a més, l’objecte té dos cargols a banda i banda, aquests ens recorden la figura del pare i de la mare alhora de marcar els límits, i ens preguntem: Quin dels dos cargols cedirà més o menys? El pare, o la mare? Quin dels dos es mantindrà ben ajustat i inamovible? El pare o la mare? La resposta esperem trobar-la al llarg del nostre treball etnogràfic.

Observació al supermercat (by Anna F.)

Dissabte 3 de Març del 2012

19:00h

Caprabo del C/ Gran de Sant Andreu, Barcelona.

Entro al supermercat i no hi ha gaire gent però tot seguit apareix una família : pare, mare, i un nen disposats a fer la copra de la setmana. La parella deu rondar els 45 anys i el nen en deu tenir uns 9. Ells seran l’objectiu d’observació.

S’organitzen, la mare deixa el carretó de la compra encadenat a les guixetes i mentrestant el pare col·loca el patinet del nen dins el carro del super per anar més còmodes, el nen hi està d’acord.

La família s’atura a la primera prestatgeria del recinte, és la secció de galetes, la mare observa la gran varietat de productes i llegeix el contingut dels aliments . El nen està al costat de la mare i proposa agafar un paquet de galetes. La mare diu: “Comprem aquestes de poma, que t’encanten, eh?” El nen accepta de bon grat la proposta de la mare. Mentrestant, el pare va dipositant articles dins el carro sense consultar amb la parella. El nen l’intercepta i el fa particiep de la decisió que han pres ell i la mare sobre les galetes de poma; “Papa, t’agraden?” el pare es de poques paraules però tot inclinant el cap accepta la demanda del noiet.

Sembla ser que cadascú sap molt bé el que ha de fer i quins articles ha d’agafar. El pare per una banda i la mare per l’altre. Dins el carro ja hi han galetes, caldo Aneto, pa Bimbo, entre d’altres productes més.

El pare desapareix i mentrestant el nen, que s’ha quedat amb la mare li comenta amb veu insistent: “Mama, qui ha posat això al carro?” Sembla que la mare també és una dona de poques paraules o simplement que està concentrada amb la feina i sap perfectament que deu haver estat el seu company el que ha afegit l’article sospitós.

Decididament, el nen és l’encarregat de portar el carro. La mare mira la pasta, agafa un paquet d’espaguetis, en llegeix el contingut i finalment el col·loca dins el carro. Estava d’oferta! 

El pare torna i afegeix un paquet de Maisena a la compra. Ara és la mare qui desapareix mentre el nen segueix el pare sense perdre el carro de vista. Saturen a la secció de conserves  i el pare agafa blat de moro. Ara es dirigeix a l’estanteria d’espècies i n’agafa una. El nen li comenta: “Deu ser molt bona aquesta, oi papa?” El pare fa un altre gest amb el cap per aprovar el comentari del petit. Sembla ser que l'únic de la famila que xerra és el nen! Oli, paper de wc, paper de cuina, etc., cada vegada el carro està més ple. La mare segueix sense aparèixer. El nen col·loca lleixiu i neteja vidres que li passa el pare dins el carro, tot ben posat. Se sent orgullós d’haver-ho fet càpiga i per això ho vol fer saber al pare: “Papa, he aconseguit posar l’ampolla aquí!!” El pare ho aprova altre cop amb un moviment de cap.

 Ara ja som a la caixa, la cinta va plena: Llaunes de cocacola, cebes, raviolis, platens, suavitzant. El pare diposita els articles a la cinta mentre la mare les va col·locant dins el carretó. Ara canvien de rol i és el pare qui continua col·locant els articles un cop marcats per la caixera dins el carretó. La mare paga l’import que l’indica la caixera.

Ja surten per la porta del super: el pare va davant empenyent el carro, la mare darrera amb alguna bossa i el fill l’últim a dalt del patinet. Són les 19:30h.

Observació al Super (by Montse P.)

Lloc: Mercadona del clot de les granotes (Lleida)

Hora: 18:30

Són les 18:30 i el Mercadona esta ple de gent, tanta que no es pot ni passar per tot arreu hi ha embussos de carrets de la compra i gent que demana pas per passar. Estic a la entrada amb un carrito de la compra esperant que entre per la porta un objectiu per l’observació. Espero que entri algú, continuo esperant, esperant... però no entra ningú, com pot ser que ara no entri ningú si el super esta ple de gent?!. Finalment comença a entrar gent primer entra una parella d’uns 50 anys, decideixo esperar a que entri algu més, tornar a entrar un altra parella també d’uns 50 anys, i un altra parella d’uns 50 anys. Sembla ser que es l’hora de les parelles de 50 anys, quan finalment decideixo començar a seguir a una d’aquestes parelles veig que entra per la porta un altra parella que em crida l’atenció. Canvio d’objectiu i decideixo seguir aquesta nova parella.

La parella es d’uns 30 anys, home alt, morenet, de cabell negre ben pentinadet, porta unes ulleres de sol als cabells. Vesteix amb texans negres, que li marquen tot el cul, els quals estan  agafats per un cinturo negre, sabates negres ben enllustrades i una camisa blanca on dur bordat amb fil vermell una mena de dibuix a l’esquena que no puc visualitzar bé perquè el tapa el jersei rosa que porta penjat de les espatlles. Mentre que la dona, va ben maquillada i empuilada, també  porta el cabell de color negre llis i llarg i deixat anar, porta una jaqueta negra/grisa, conjuntada amb una faldilla negra acabada amb blondes transparents fins als genolls. Als peus porta un parell de botes altes fins als genolls.

Ara que ja tinc els meus dos subjectes d’observació els començo a seguir, primerament agafen un carret de la compra que porta la dona, passen per la secció que hi ha més a les esquerra del super, que és la càrnica, passen de llarg sense mirar res dels aparadors i passen a la secció dels formatges que esta seguida de la de la carn (encara passadís de més a l’esquerra del super) miren durant uns 10 segons el estant però no agafen res i continuen caminant mentre van esquivant el va i ven de carrets amunt i avall transitat per aquell passadís, especialment la zona on es despatxa per comprar carn no envasada, on sempre hi ha gent amb número esperant el seu torn i taponant el passadís.

Seguidament arriben a la secció d’embotits agafen un york en forma de tub (el qual sempre m’ha recordat menjar de gos) continuen caminant i ara porta el carret l’home, passen per la secció del peix , segon passadís de l’esquerra, però ni es miren res. Mentre van caminant l’home tota l’estona va senyalant cap a on anar. Un cap passat el peix van a la secció de les begudes i agafen dos ampolles d’aigua de de 5 litres. Després donen mitja volta i van al tercer passadís del super el de les begudes alcohòliques on agafen una ampolla de JB. Tot seguit anant en direcció a l’entrada passen pel passadís on hi ha totes les verdures, passadís central, fins que arriben a la caixa i fan cua per pagar.

Després d’haver donat un parell de voltes intentant no ser atropellats per carrets de compra i no morir aixafada per els embussaments de gent als passadissos, la parella l’únic que ha comprat ha estat dos ampolles d’aigua de 5 litres, una ampolla de JB i un york de tub, serà el sopar?  

OBSERVACIÓ EN UN SUPERMERCAT (by Judith R.)

Aquesta observació la vaig realitzar al supermercat “Mercadona” d’Esplugues de Llobregat a les 11:00h del matí i la meva atenció es basa en una dona d’uns 50 anys aproximadament que es dirigeix a fer algunes compres.

En primer lloc, la dona agafa el carro de la compra i es dirigeix a la primera secció que es troba (les neveres) on comença a agafar uns determinats productes: pizzes, iogurts, natilles de xocolata i petit suisse. Després, agafa la llista de la compra i es dirigeix a la secció de les galetes on agafa de diferents tipus (maria dorada, dinosaures i principe) i les afegeix al carro. Més endavant, es troba a una coneguda i comencen a parlar de com va tot i es posen una mica al dia (la conversa triga bastant estona). I ja per acabar, la dona es dirigeix a la secció de les begudes per agafar una capsa de llet i una ampolla d’aigua. 

 

observació al supermercat (by Judit C.)

Lloc: Mercadona d’Horta (Barcelona)

Hora: 20:00h

Són exactament les 20h del vespre d’un divendres i em dirigeixo al “Mercadona” per fer l’observació. Giro la cantonada del carrer i com ja m’esperava, hi ha una aglomeració de gent a l’entrada... sembla que ens haguem posat tots d’acord per anar a la mateixa hora. La gent entra i surt carregada amb bosses i carrets de la compra i jo em plantifico allà a la porta per decidir qui serà la meva possible víctima d’observació. Per un moment m’atabalo perquè la quantitat de gent és gran, estic al mig i no sé a qui seguir, així que penso:  “la propera persona que entri serà el meu objectiu”. Però entra tota una família al complert, pare, mare i dos fills.... desisteixo! Ara sí, entra una noia sola aproximadament de la meva edat disposada a efectuar la compra com moltes vegades jo faig. Més o menys fem la mateixa alçada, esta prima, morena de pell amb els ulls foscos i el cabell castany recollit amb una cueta petita. Va vestida d’esport amb uns pantalons de xandall, una sudadera  i du bambes i a més a més porta uns cascos, per tant imagino que estarà escoltant música. La veig molt decidida i per feina així que me’n vaig darrera amb la meva llibreta i bolígraf per anotar.

Primer s’atura al estant d’espècies i comença a mirar, agafa primer un potet i llegeix l’etiqueta, n’agafa un segon i fa el mateix i a més a més olora; ho desa al seu lloc i continua el seu recorregut. Jo no arribo a distingir quin tipus d’espècie ha explorat. Després se’n va a la secció d’ous i agafa una dotzena, ho desa al carret de la compra i al costat mateix s’atura a la secció de carn envasada. Primer observa i al cap d’uns segons agafa dos paquets d’hamburgueses (em penso que en van dues a cada paquet) i dos safates de salsitxes. A l’altra costat del passadís trobem la secció de pollastre i gall d’indi i també fa el mateix, mira i torna a mirar i finalment posa dins del carret de la compra dues safates de pit de pollastre i penso que dos paquets d’embotit de gall d’indi. Agafa el carro i ens anem al passadís del costat, exactament a la zona d’embotits i formatges. Aquí triga una estoneta més per decidir que endur-se, observa, agafa coses i les torna a desar al seu lloc corresponent. Ostres ara s’ha girat i m’ha mirat.... ups jo dissimulo i agafo una tarrina de paté d’espècies i llegeixo el no sé que perquè m’he posat nerviosa.... s’haurà adonat que l’estic seguint i observant?  Torno a aixecar la vista i ella segueix mirant els embotits fins que agafa tres paquets però no m’he fixat exactament el que era, només sé que un dels paquets era de formatge. Som-hi! Segueixo seguint-la i ara s’atura a la zona on hi ha tot un ventall de diferents tipus de salsitxes de frankfurt; n’agafa un paquet i carai també és la zona dels seitons, ja que posa dins del carret un paquet. 

Ens trobem en un altra passadís on es troben les patates fregides i fruits secs i en un costat la noia es para i agafa un pot que no distingeixo el que és. Esta una estona llegint l’etiqueta però ho desa al seu lloc, així que jo vaig darrera per mirar el que no s’ha endut i es tracta d’un pot de “salsa de formatge”. Aixeco la vista i ara no sé per quin motiu però hi ha molta gent amb carros de la compra i la noia se’n va, ha girat a la dreta i jo estic aquí esquivant a la gent. Giro per on ha anat ella però no la veig, mare meva quanta gent! Miro més enllà i la localitzo a la secció de les verdures però no agafa res. Vaig darrera i penso que va cap a la zona d’estètica, és a dir on hi ha els xampús, gels, cremes, etc. Esta parada mirant una de les prestatgeries i jo m’he parat davant d’ella on es troben totes les colònies. Ara passa el de seguretat pel meu costat i jo dissimulo (em sento com si estigués fent quelcom dolent), aixeco la vista i ella ha agafat alguna cosa i ho ha desat al carret, potser es tracta d’alguna crema corporal. Torna a passar el de seguretat, i torno a repetir el mateix que abans, sembla que m’interessin molt les colònies perquè acte seguit s’apropa una de les treballadores i em diu “ te puedo ayudar en algo” i jo li contesto: “no gracias, solo estoy mirando”.......... L’he tornat a perdre, ara no sé on es troba la noia ha anat molt ràpida i a més a més hi ha molts persones al meu voltant. Bé, esta fent cua per pagar, així que aquí finalitza la meva observació al supermercat.

Preguntes de partida

Què volem observar? Per què?

Pensem en diferents propostes a observar, així que a continuació indiquem la nostra pluja d’idees que són les següents:

La interacció entre nen i adult

La interacció entre iguals.

La interacció de l’infant amb el medi.

Els hàbits d’autonomia.

Els canvis del comportament generacional.

La interacció amb el joc.

La veritat és que possiblement alguns d’aquests temes els podem tractar en un únic punt, ja que per exemple la interacció entre nen i adult ens porta a determinar el grau d’autonomia de l’infant.

Els temes que més ens criden l’atenció són la interacció de l’infant amb l’adult, és a dir, volem observar les diverses relacions que s’estableixen entre pares i nens/es a l’espai de lectura infantil que ofereix la xarxa de biblioteques de Barcelona amb l’objectiu d’esbrinar el grau d’autonomia o de dependència que tenen els nens dels adults, en aquest cas dels pares.

A través de l’observació podem obtenir informació sobre les conductes dels infants i el rol d’adult que estableixen els pares amb els fills.  Les conductes i els rols establerts ens donaran pistes de quines actituds fomenten o no l’autonomia dels infants.

I també ens interessa força el tema de la interacció de l’infant amb el joc, és a dir, davant de tot un ventall de diferents jocs i activitats l’infant, depenent de l’edat, on decideix anar a jugar, què fa, si juga sol o amb altres, quin rol estableix i quanta estona pot arribar a estar en una mateixa activitat. Pensem que pot resultar una temàtica interessant ja que a l’etapa d’educació infantil jugar és imprescindible i ens pot aportar molta informació respecte a la conducta, maneres de fer i grau d’autonomia del petit/a.

Com observar?

Nosaltres observaríem des de fora, és a dir, mantenint-nos al marge i sense participar en l’observació perquè es tracta d’analitzar tots els ítems que ens marquem sense intervenir en aquest anàlisi. Parlem llavors d’una observació directa i no participativa.

Però ens plantegem un repte i potser, en el cas d’escollir el tema de la interacció entre pares i fills, si que podríem intervenir amb l’adult per tal de treure’n més informació i els faríem petites entrevistes per esbrinar el nivell de dependència del nen amb l’adult.

On observar? A qui observar?

En un principi ens havíem proposat fer l’observació en una comunitat d’aprenentatge de Santa Coloma de Gramanet, l’escola Tanit però pels horaris i la falta de coincidència de les membres del grup decidim no realitzar-ho en aquest espai.

Per tant, el que volem observar és a un grup d’infants en un lloc diferent de l’escola, és a dir, fora del dia a dia per tal d’analitzar una sèrie d’aspectes que ens ajudi a veure com els nens i les nenes fan ús d’un espai extern i com va interactuant amb un altre entorn que no és l’habitual.

Per tal d’observar als infants en un altre context fora de l’escola aniríem:

- en el cas de la interacció entre famílies i fills ens aproparíem a una biblioteca per  observar les actituds i comportaments dels infants en relació a les famílies i també en relació al context, en aquest cas l’espai de lectura de les biblioteques de Barcelona. Per tant, observaríem tant als infants com a les famílies.

- en el cas d’escollir el tema de la interacció de l’infant amb el joc aniríem a una ludoteca o parc públic per observar als infants.

Què observar?

Nosaltres observaríem com interactuen els infants a la biblioteca, és a dir, quins recursos són els que més utilitzen. A més d’això, voldríem analitzar si es relacionen amb els altres nens i nenes que coincideixen a la biblioteca o simplement estan submergits en una activitat concreta amb el seu acompanyant (pare, mare, avi, àvia...). I ja per acabar, voldríem observar quines activitats són les que més èxit tenen pels infants i si la família s’involucra o no.

Observar els diversos rols d’adult i les relacions que s’estableixen entre pares i fills .

El grau d’autonomia dels infants i de quina manera l’adult afavoreix en l’autonomia del nen .

Quin és el nivell d’autonomia dels infants alhora d’escollir els llibres? Quin és el rol de l’adult? L’adult ajuda l’infant a ser autonom o per altra banda contribueix a fer-lo mes dependent de l’adult? llegeixen sols o necessiten que l’adult els llegeixi el conte?Com es comporten els infants en un espai on s’ha de guardar silenci? Com intervé l’adult en aquest context  en relació a l’infant? El fa callar, l’aconsella, li explica?

Quan observar?

La observació es pot fer en qualsevol biblioteca de la xarxa de biblioteques de Barcelona, en horaris de tarda per tal de trobar-hi els infants amb els adults. Probablement els Dissabtes i Diumenges al mati és quan hi podrem trobar més participants per observar ja que les famílies tenen més temps per dedicar als petits.

Observar l’espai de lectura infantil de les biblioteques de Barcelona és una opció que ens dona molta flexibilitat de treball ja  que no cal que totes observem la mateixa biblioteca, es tracta d’observar els pares i els nens en aquest escenari que serà el mateix en totes les biblioteques de la xarxa.

Si decidim treballar la interacció de l’infant amb el joc podríem observar qualsevol tarda o cap de setmana, ja que per exemple als parcs podem trobar infants jugant al sortir de l’escola o bé qualsevol matí o tarda de cap de setmana. I en el cas d’escollir l’espai d’una ludoteca hauríem de consultar els horaris del centre, però probablement seria també per les tardes o dissabtes pel matí.

Com registrar?

Empraríem una metodologia qualitativa i un registre narratiu amb tècniques de registre obert.

En primer lloc, recollirem la informació a partir de registres que ens ajudin a plasmar la realitat que observem i ho faríem a partir d’una taula d’observació perquè ens sigui molt més fàcil recollir allò que volem. Després, passarem a realitzar informes per buscar l’explicació d’aquest primer registre que em fet i ja per últim podríem fer fotografies si ens ho permeten per donar força a aquesta observació.

Amb quins medis?

Utilitzarem el diari de camp i potser els registres anecdòtics. També estaria bé reforçar la nostra investigació amb la utilització de recursos tecnològics com per exemple alguna fotografia o gravació (dependrà de si ens donen permís per fer-ho).

 

Com analitzar?

És essencial prestar molta atenció i analitzaríem primerament de forma general, és a dir, tot l’ambient que envolta als infants i després començaríem a basar la nostra observació de forma més particular per tal de focalitzar el que realment ens hem proposat investigar, és a dir als infants o bé famílies. Això ens permetrà rebutjar la informació que no es tan important i quedar-nos amb allò que ens doni resposta.

Buscarem també aquelles paraules que ens puguin proporcionar informació i ajudar en la nostra observació. A més a més prendrem notes quan ens sigui possible o també reproduirem mentalment la observació i l’escena i ho enregistrarem d’immediat per no oblidar-ho. 

Observación participante en primaria

Actividad: Bloque 2

Aproximación al artículo

La Observación participante en primaria

 de Beatriz Ballestín

1. ¿Qué características etnográficas hayas en la lectura?

En este caso se trata de una metodología cualitativa que se basa en la observación participante. Como eje metodológico incluyó el uso complementario de entrevistas informales no estructuras que le permitieran saber más información de la interacción con los niños en el centro educativo. Esto le permitía realizar un enfoque exploratorio y más extensivo porque le daba pie a visitar todas las aulas y los espacios compartidos por los alumnos desde P3 hasta sexto de primaria. Por lo tanto, al establecer estas característica etnográficas le daba una opción muy amplia para recopilar información sobre el máximo de alumnos posibles.

2. Nombra algunas ventajas y desventajas de la observación participante que la autora comenta.

Algunas de las ventajas de la observación participante que comenta la autora son: gracias al rol de profesora de apoyo que asumió fuera de las clases ordinarias pudo tener un amplio acceso a las vivencias escolares de los niños . Este factor le proporciono información relevante en su investigacion, ya que pudo observar que las  dinámicas de aprendizaje y relación entre los alumnos eran distintas en el aula de refuerzo que las que se se establecian en las alulas ordinarias.

Otra ventaja de la O.P fue la participación de la investigadora en excursiones y en la organización de eventos lúdicos, estos espacio le proporcionaron infromacion sobre el tipo de relaciones más espontaneas de los alumnos.

Algunas desventajas de la O.P estan relacionadas con los obstaculos que tubo la investigadora para moverse con libertad por los diversoso entornos escolares, así pues no podia acceder a los espacios en los que no se había acordado.

Otra desventaja de la O.P és la barrera que se establece entre los roles de adulto-niño. Esta barrera dificulta la aproximación a la realidad del mundo infantil oculto a los adultos. Este és pues el mayor reto de la O.P, que consiste en socavar la estructura relacional de poder y autoridad entre adulto y niño, para así poder establecer una dinámica lo mas cercana possible a la amistad entre iguales.

Tambíen le resultó difícil tomar la decisión de actuar o no  en determinadas situaciones conflictivas donde se podian observar actitudes más espontaneas de los ninños. 

3. ¿Qué ROL asume la investigadora? ¿Cómo lo justifica? ¿Cómo influye este en la obtención de datos?

El rol que asume la investigadora es que adquiere una posición incorporada en la interacción y en el diálogo, es decir, como profesora de apoyo. Este rol implicó la obligación efectiva de mantener una relación privilegiada con el profesorado, siendo capaz de identificarse e implicarse con las líneas pedagógicas practicadas en el centro. La investigadora evitaba ocupar posiciones de autoridad o dirección de actividades (por ejemplo, cuando un alumno le pedía permiso para ir al baño, inmediatamente lo derivaba a la profesora; hacia lo mismo cuando los niños requerían su autoridad ante conflictos, excepto en las situaciones en que entraba en peligro la integridad física de alguien). También, procuraba tomar asiento junto a los alumnos ocupando un lugar poco llamativo y más bien alejado del profesor y esto conllevaba que los niños en alguna ocasión la invitaran a jugar. En cambio, en las aulas se aproximaba más a los alumnos permitiendo una interacción más espontanea e informal. Otro de los momentos que presenciaba la investigadora eran las salidas al final de las clases que le permitió acompañar en el trayecto a casa a algunos de los alumnos con los que estableció un contacto más estrecho, y así poder conocerlos mejor a ellos y a sus familias.

Todas estas actuaciones pueden influir en la investigación, ya sea de forma positiva o negativa. Pensamos que puede ser así porque si la investigadora quiere observar cómo se relacionan los niños, cómo interactúa la familia… cuando los alumnos ven a una persona externa que saben que no es un profesor, esto en algunas ocasiones podrá ocasionar que se vean influenciados en sus actuaciones ya que ellos no saben qué papel tiene y qué hace allí observando en los diferentes espacios. Al principio pueden no actuar de forma natural. Este hecho, no le resultaría eficaz para recoger los datos. En cambio, el hecho de poder estar ahí con ellos y en algunas ocasiones poder interactuar con ellos le puede ayudar a saber más información de cómo cada alumno va interactuando y las dificultades que alguno pueda tener.

4. ¿Qué dificultades encuentra la investigadora a la hora de acceder en el escenario? ¿Cómo crees que se podrían evitar?

Las dificultades que encuentra la investigadora a la hora de acceder al escenario son diversas. Implicada construir empatía con el entorno que observaba, transgredir el rol de adulta (era difícil porque correspondía a marcar las desigualdades de poder y autoridad). El mayor obstáculo que le surgió fue el desconocimiento y la desconfianza del sistema escolar (profesorado, equipos coordinadores, servicios educativos externos, aparato burocrático y administrativo…), ya que la investigadora tenia que aventurarse como etnógrafa en los diferentes espacios de la escuela. En un primer momento lo que ocurrió fue lo reflejado anteriormente porque le obstaculizaron la circulación por los diversos entornos escolares, al ser identificada con una tarea y un espacio (las aulas de refuerzo) asignados previamente. Por otra parte, impuso una barrera de entrada a los ámbitos más “clandestinos” de las relaciones entre iguales.

Se podrían evitar conociendo al personal del centro para que no haya malos entendidos entre la etnógrafa y los otros trabajadores. Sobre todo explicarles en qué consiste la investigación que llevará a cabo, los objetivos que se propone y con qué fin realiza esa investigación. Creemos que a partir de una buena explicación, el personal del centro podrá abrir sus puertas a la investigadora y facilitarle así el trabajo. Por lo tanto, seria interesante que se produjera un buen entendimiento des del principio para que además de conocer la investigación que realizará, también sepan el rol que desempeñará.

5.  ¿Qué tipos de registro utiliza? ¿Por qué crees que escoge esta opción?

         La metodología que utiliza para el proyecto es la cualitativa en donde el trabajo de campo esta basado en la observación participante. Dentro de esta también incluye el uso complementario de entrevistas informales no estructuradas para aproximarse a los niños y las niñas. En los recreos realizaba inventarios  de grupos y actividades centrando el interes en grupos o indivíduos específicos siguiendolos de una actividad a otra prestando atencion a los procesos de formacion y dispersiónde estos. Se han manejado también fuentes cuantitativas procedentes de la sociodemografía, además de fuentes documentales. Para las observaciones utiliza prácticas estratégicas, algunas a partir de lecturas etnográficas y otras del intercambio de reflexiones metodológicas con compañeros del grupo de investigación.

Desde nuestro punto de vista creemos que escoge estos registros porque posteriormente le resultara más fácil plasmar los resultados de las observaciones en el proyecto. El hecho de escoger una metodología cualitativa le permitió plasmar más detalles que no si hubiera escogido la cuantitativa, la cual esta más centrada en los números. También es evidente que era necesario utilizar inventarios de grupos en los recreos, pues el hecho de no tener una tabla o esquema a seguir para las observaciones puede hacer que se pierdan muchos detalles de los que se quieren observar.