Observació al supermercat (by Anna F.)

Dissabte 3 de Març del 2012

19:00h

Caprabo del C/ Gran de Sant Andreu, Barcelona.

Entro al supermercat i no hi ha gaire gent però tot seguit apareix una família : pare, mare, i un nen disposats a fer la copra de la setmana. La parella deu rondar els 45 anys i el nen en deu tenir uns 9. Ells seran l’objectiu d’observació.

S’organitzen, la mare deixa el carretó de la compra encadenat a les guixetes i mentrestant el pare col·loca el patinet del nen dins el carro del super per anar més còmodes, el nen hi està d’acord.

La família s’atura a la primera prestatgeria del recinte, és la secció de galetes, la mare observa la gran varietat de productes i llegeix el contingut dels aliments . El nen està al costat de la mare i proposa agafar un paquet de galetes. La mare diu: “Comprem aquestes de poma, que t’encanten, eh?” El nen accepta de bon grat la proposta de la mare. Mentrestant, el pare va dipositant articles dins el carro sense consultar amb la parella. El nen l’intercepta i el fa particiep de la decisió que han pres ell i la mare sobre les galetes de poma; “Papa, t’agraden?” el pare es de poques paraules però tot inclinant el cap accepta la demanda del noiet.

Sembla ser que cadascú sap molt bé el que ha de fer i quins articles ha d’agafar. El pare per una banda i la mare per l’altre. Dins el carro ja hi han galetes, caldo Aneto, pa Bimbo, entre d’altres productes més.

El pare desapareix i mentrestant el nen, que s’ha quedat amb la mare li comenta amb veu insistent: “Mama, qui ha posat això al carro?” Sembla que la mare també és una dona de poques paraules o simplement que està concentrada amb la feina i sap perfectament que deu haver estat el seu company el que ha afegit l’article sospitós.

Decididament, el nen és l’encarregat de portar el carro. La mare mira la pasta, agafa un paquet d’espaguetis, en llegeix el contingut i finalment el col·loca dins el carro. Estava d’oferta! 

El pare torna i afegeix un paquet de Maisena a la compra. Ara és la mare qui desapareix mentre el nen segueix el pare sense perdre el carro de vista. Saturen a la secció de conserves  i el pare agafa blat de moro. Ara es dirigeix a l’estanteria d’espècies i n’agafa una. El nen li comenta: “Deu ser molt bona aquesta, oi papa?” El pare fa un altre gest amb el cap per aprovar el comentari del petit. Sembla ser que l'únic de la famila que xerra és el nen! Oli, paper de wc, paper de cuina, etc., cada vegada el carro està més ple. La mare segueix sense aparèixer. El nen col·loca lleixiu i neteja vidres que li passa el pare dins el carro, tot ben posat. Se sent orgullós d’haver-ho fet càpiga i per això ho vol fer saber al pare: “Papa, he aconseguit posar l’ampolla aquí!!” El pare ho aprova altre cop amb un moviment de cap.

 Ara ja som a la caixa, la cinta va plena: Llaunes de cocacola, cebes, raviolis, platens, suavitzant. El pare diposita els articles a la cinta mentre la mare les va col·locant dins el carretó. Ara canvien de rol i és el pare qui continua col·locant els articles un cop marcats per la caixera dins el carretó. La mare paga l’import que l’indica la caixera.

Ja surten per la porta del super: el pare va davant empenyent el carro, la mare darrera amb alguna bossa i el fill l’últim a dalt del patinet. Són les 19:30h.