Interprectació dels objectes estranys

L’últim dia de classe varem fer un exercici en el que havíem de relacionar el tema d’observació del nostre grup amb el que ens suggeria un “objecte estrany” que havíem portat a l’aula. Nosaltres varem fer una exposició que ens va servir per adonar-nos de les mancances que teníem i sobretot que calia aclarir el tema d’observació. Després d’haver-nos assessorat, preguntat i documentat una mica, hem descobert el tema que ens agradaria treballar com a objectiu d’observació, aquest és “Els límits que estableixen els pares en la educació dels fills”.

Així que varem tornar a recuperar l’exercici inicial que consistia en relacionar l’objecte estrany amb el tema d’observació, i varem treure’n els arguments que us exposem a continuació:

Els “objectes estranys” en són dos; un joc d'intel·ligència i una nansa que serveix per portar teles de pintor. El primer objecte; el joc d’intel·ligència, el relacionem amb el joc intel·ligent o perspicaç que practiquen els infants quan proven constantment de vulnerar els límits que els pares els marquen.

Aquest joc  és un objecte de fusta i ferro, sòlid, dur i consistent. Aquests adjectius en relació als límits fan referència a la necessària actitud de fermesa dels pares alhora d’establir els límits dels seus fills. Per altra banda, el lligament de les anelles del joc ens recorda la unió i la cohesió que s’ha d’establir entre els membres de la parella en relació als límits, per tal que aquests compleixin la seva funció educativa.

El segon objecte com ja hem especificat anteriorment, és una nansa per portar teles de pintor. La nansa s'agafa amb la ma de la mateixa manera que els límits serveixen per donar la ma a l'infant a mode de guia necessària perquè el nen sàpiga el que es pot fer i el que no es pot fer.

Els cargols de la nansa serveixen per subjectar una tela de pintor, d’aquesta manera ens assegurem que aquesta no caigui i preservar així l’obra d’art. Això ens recorda la importància que tenen els límits en l’educació dels infants, ja que si aquests no es marquen l’infant cau en la incertesa i la inseguretat . Per això necessita que l’adult el guii a través dels límits en les seves accions. A més a més, l’objecte té dos cargols a banda i banda, aquests ens recorden la figura del pare i de la mare alhora de marcar els límits, i ens preguntem: Quin dels dos cargols cedirà més o menys? El pare, o la mare? Quin dels dos es mantindrà ben ajustat i inamovible? El pare o la mare? La resposta esperem trobar-la al llarg del nostre treball etnogràfic.